Sobre les jornades d’acció comunitària. Un projecte col·lectiu, construït col·lectivament – 29/11/2016
Marco Polo descriu un pont, pedra per pedra.
Però quin és la pedra que sosté el pont?- pregunta Kublai Jan
El pont no està sostingut per aquesta pedra o per aquella- respon Marco-,
sinó per la línia de l’arc que elles formen.
Kublai roman silenciós, reflexionant. Després afegeix:
Per què em parles de les pedres? L’única cosa que m’importa és l’arc.
Polo respon: – Sense pedres no hi ha arc.
(Les Ciutats Invisibles/Italo Calvino)
Fa temps que les qui formem Territoris Oblidats treballem des de diversos i múltiples espais al voltant de la territorialització de les polítiques socials, que és d’alguna manera també la socialització de les intervencions sobre l’espai públic.
Fa temps que creiem que per pensar un sistema de polítiques més ajustat a la realitat diversa i canviant no hi ha res com tenir un zoom molt dinàmic que enfoqui els barris, però també que tingui en compte les diferents escales de la ciutat i la metròpolis en la qual vivim.
Fa temps que sabem que una administració sola no pot, però que tampoc pot una societat civil sola. Només les maneres flexibles, cosides a mesura però garantides sempre sobre drets podran potser.
Fa temps que aprenem de les experiències i tractem d’acompanyar i posar el nostre gra de sorra a actuar des del simbòlic, el cultural i el discursiu per generar canvis concrets i aspectes estructurals que fan a un millor viure junts/es.
Va ser una sort llavors que dimarts passat Territoris Oblidats i la Pell de la Ciutat poguéssim col·laborar en l’organització de les jornades d’acció comunitària “Un projecte col·lectiu, construït col·lectivament” al costat del Departament de Serveis d’AC del Ajuntament de Barcelona.
Així hem tingut l’oportunitat de trobar-nos i retrobar-nos amb moltíssims professionals i companyes que intenten això cada dia. Vam poder escoltar els seus aprenentatges i formes de sentir el treball que realitzen i acompanyar-les en la construcció d’una xarxa tal vegada més interdisciplinària, més visible i més reconeguda.
Perquè com diu Marco Polo, sense pedres no hi ha arc.
Ha estat un gran plaer. Gràcies a tothom i seguim fent.